El crac de 1911.

El dilluns 15 de maig de 1911 el Banco de Mahón tancava les portes al públic i suspenia pagaments. Havia caigut tocat per la insolvència de la gran fàbrica de maquinària Sociedad Anglo-Española de Motores i, al seu torn, encomanà el pànic a les altres entitats financeres menorquines en un efecte dominó que, de retruc, posà en greus dificultats el conjunt de l’economia insular. Les frenètiques gestions per trobar una solució a la crisi resultaren infructuoses i ambdues entitats acabaren fent fallida. El crac de 1911 fou, en definitiva, una típica crisis capitalista a petita escala. Sols afectà l’illa de Menorca per quant les seves causes eren exclusivament endògenes, i això posà de manifest les mancances i desequilibris del capitalisme industrial immersos en un profund pessimisme i amb una marcada sensació de fracàs col·lectiu.

Aquest llibre explica de manera exhaustiva no només aquesta crisi i la seva resolució, sinó els seus antecedents en el temps, amb la florida de la banca insular i com s’inflà la bombolla que acabaria esclatant el maig de 1911, enmig d’una trama en la que s’encreuaven interessos econòmics, polítics, periodístics i familiars. El terratrèmol financer tenia l’epicentre en la burgesia de negocis maonesa, que quedaria tocada de manera irreversible per uns esdeveniments que de seguida quedaren coberts per una espessa capa de silenci.