El gran tour del pintor Calbó (Petit Format nº30)

Pasqual Calbó i Caldés (Maó, 1752-1817) procedia d’una família dedicada al comerç marítim mercantil. Va assistir des d’infant a l’estudi del pintor de Liorna Giuseppe Chiesa, el vicecònsol del gran ducat de la Toscana a Menorca, que recomanà als pares que se l’enviés a formar-se a Itàlia. El jove va estudiar a l’Acadèmia de Belles Arts de Venècia entre els 1770 i els 1774 i a l’Acadèmia de França a Roma, del 1774 al 1778.

A Venència, va rebre la protecció de l’ambaixador de l’Imperi Alemany, el compte genovès Giacomo Durazzo, que envià dos dibuixos seus a Viena, els quals li valgueren el mecenatge del príncep de l’Imperi Wenzel Anton Kaunitz, una medalla d’or de l’emperadriu Maria Teresa d’Àustria i una pensió per estudiar a Roma. A la ciutat pontifícia, hi va rebre la tutela de Giovanni Francesco Brunati, l’ambaixador de l’Imperi davant la Santa Seu, el mestratge del pintor filòsof Domenico Corvi i la influència del pintor neoclàssic Anton Raphael Mengs, deixeble de l’historiador de l’art i arqueòleg alemany Johann Joachim Winckelmann.

El 1778 el jove maonès va ser instat a presentar-se a Viena, on el 1779 va ser nomenat, els vint-i-set, dibuixant de la cort a la Galeria Imperial d’Art de Belvedere, el primer museu historiat de pintura del món, catalogat per Christian con Mechen, deixble també de Winckelmann, i obert al públic el 1781. El Gran Tour del pintor Calbó abasta els deu anys de la seva formació europea.