Los Pastores de Belén/Los Pastors de Betlem (Capcer nº35)

Los pastores de Belén (1847) de Josep M. Quadrado ofereixen un tractament culte de la temàtica nadalenca gràcies a l'ús d'un registre literari impregnat d'erudició i de contingut moral. Respectant les seqüències pròpies del teatre nadalent tradicional, es distancia de les obres amb elements còmics i burlescs per oferir-nos una peça amb voluntat religiosa i mística, d'una bellesa literària a cops colpidora. Al seu costat, l'adaptació o refosa Los pastors de Betlem (1892) de Gaietà Soler hi incorpora elements més populars i fins la veu poètica de Jacint Verdaguer.