Les escoles rurals de Menorca

En el període comprés entre 1933 i 1970 es van fundar a Menorca fins a divuit escoltes rurals, que van tenir un paper clau en la superació de l’analfabetisme i en la millora del nivell cultural de la gent del camp. A partir de l’èxode rural, iniciat entre els anys seixanta amb la irrupció del turisme i l’auge de la construcció, educativa de les escoles rurals tindria efectes benèfics tant per a la part de la pagesia que continuaria en les taques agrícoles, com per als nombrosos exalumnes que es veieren empesos a canviar d’ofici i de paratge vital per integrar-se a la població urbana. Però malgrat la contribució de l’escola rural a aquesta progressió social, la seva tasca ha estat immerescudament silenciada.

Qui no ha oblidat mai la beneficiosa labor acomplerta per l’escola rural són els seus centenars d’exalumnes, que van viure l’experiència a la modesta aula rural com una oportunitat formativa inusitada que no havien tingut els seus pares o avis, i com un factor de socialització de primera magnitud: l’escola constituïa un oasi enmig d’un aïllament secular, amb cada família reclosa el seu lloc, la finca de conreu.

El volum que teniu a les mans pretén treure d’un llarg i injustificat oblit l’esforçada labor pedagògica portada a terme per educadores i educadors en unes aules en condicions precàries i malgrat tot amb uns resultats pro remarcables per ser dignes de figurar per mèrits propis en els annals de la història de l’educació a l’illa de Menorca.