Rosa de cendra

L’Albert Corner i Espiga fa temps que va deixar enrere la guerra de Cua. L’àvia Mariona li havia demanat que tornés viu i va complir la promesa. Però ja mai més no seria aquell soldat de lleva rebregat per la pobresa i la dissort, sinó que un home nou, un supervivent. I amb l’instint de la supervivència va aconseguir acumular una fortuna, relacionar-se amb l’alta burgesia catalana i formar una família altiva i benestant.

Són moments efervescents i les guspires comencen a saltar. La Lliga Regionalista guanya les eleccions del 1901 sota el lideratge de Cambó i Prat de la Riba. Els monàrquics i els lerrouxistes s’organitzen i l’estat activa la reacció. Catalunya viu moment de pors i d’incerteses, però també de grans il·lusions i esperances. I la família de l’Albert viu les violentes contradiccions d’una època convulsa que desemboca a la Setmana Tràgica de 1909.

Barcelona serà una rosa de foc també una rosa de cendra.