Aigües encantades

Aigües encantades (1908) se situa en un poble de la part alta i muntanyosa e les comarques tarragonines i planteja el típic conflicte modernista entre l’individu i la societat. El problema de la sequera provoca un enfrontament entre el sector més tradicionalista i conservador del poble – que és el que té el poder – i la visió moderna d’un enginyer vingut de la ciutat que compta amb la complicitat de la filla del cacic local. És la lluita ancestral entre la tradició i la modernitat vista des dels paràmetres del Modernisme més regenerasionista i vitalista.

La present edició inclou un estudi preliminar i complements didàctics a cura de Jaume Aulet, professor de literatura catalana contemporània a la UAB.

Joan Puig i Ferreter (1882-1956) és un dels autors més emblemàtics del teatre modernista català. Durant la seva joventut estigué vinculat al grup modernista de Reus i, especialment influït per Ibsen, canalitzà les seves inquietuds a través del teatre d’idees, amb obres com La dama alegre (1904), La dama enamorada (1908) o Aigües encantades (1908). Més endavant féu el pas cal a la narrativa – sempre amb el rerefons d’un ideari modernista – amb novel·les com Els tres al·lucinats (1928), El cercle màgic (1929), Camins de França (1934) o El pelegrí apassionat (1952-1977), un extens relat autobiogràfic publicat en dotze volums.